Magnífica reflexió, Joan. Aquests assumptes, tan en boga avui dia, val més passar-los pel colador de la ironia més transparent. No paga la pena esglaiar-se amb barbarismes de gènere tan surrealistes com aquests. Felicitats per esmolar-te lleugerament la llengua (o la ploma) i fer que hom es prengui el segon cafè del dia amb un somriure sorneguer.
↧